Núria Güell Spain, 1981
Apátrida (installation), 2015
Framed photograph and documents
Photograph: 148,7 cm x 92 cm (150 x 95 cm framed)
Document: 70 x 5 0cm, 21 din A 4 - (41 x 81 x 2 cm framed)
Document: 70 x 5 0cm, 21 din A 4 - (41 x 81 x 2 cm framed)
Edition of 1
Nationality is conceived as the quality that let a person be part of a national community organized as a State. The project emerges from Núria Güell’s missidentification with the structure...
Nationality is conceived as the quality that let a person be part of a national community organized as a State. The project emerges from Núria Güell’s missidentification with the structure of the Nation-State, and from her refusal to the construction of the self in relation to the national identity since Güell consider it is fictional and imposed. After attending, frustratingly, to various organs of the State, the artist conducted with lawyer a study about the Spanish and European legislation in relation with its nationality, concluding that there is no possibility that an individual can choose to reject 'its' nationality, the law only contemplates the loss of the nationality as a punishment.
La nacionalidad se concibe como la cualidad que infunde a una persona el hecho de pertenecer a una comunidad nacional organizada en forma de Estado. El proyecto surge de la desidentificación de Núria Güell con la estructura Estado-nación y de su rechazo a la nacionalidad como construcción identitaria impuesta. La artista solicitó a la Subdelegación del Gobierno de Girona renunciar a su nacionalidad adquiriendo el estatuto de apátrida, petición que le fue denegada. En respuesta a esta negativa, Güell encargó a una abogada un estudio de la legislación española revelando que solo está contemplada la perdida de la nacionalidad como castigo proveniente del Estado, no está contemplada la posibilidad de que una persona pueda elegir rechazar su nacionalidad.
La nacionalitat es concep com la qualitat que infon a una persona el fet de pertànyer a una comunitat nacional organitzada en forma d'Estat. El projecte sorgeix de la desidentificació de Núria Güell amb l'estructura Estat-nació i del seu rebuig a la nacionalitat com a construcció identitària imposada. L'artista va sol·licitar a la Subdelegació del Govern de Girona renunciar a la seva nacionalitat adquirint l'estatut d'apàtrida, petició que li va ser denegada. Com a resposta a aquesta negativa, Güell va encarregar a una advocada un estudi de la legislació espanyola que revelava que només està contemplada la pèrdua de la nacionalitat com a càstig provinent de l'Estat, i no està contemplada la possibilitat que una persona pugui triar rebutjar la seva nacionalitat.
La nacionalidad se concibe como la cualidad que infunde a una persona el hecho de pertenecer a una comunidad nacional organizada en forma de Estado. El proyecto surge de la desidentificación de Núria Güell con la estructura Estado-nación y de su rechazo a la nacionalidad como construcción identitaria impuesta. La artista solicitó a la Subdelegación del Gobierno de Girona renunciar a su nacionalidad adquiriendo el estatuto de apátrida, petición que le fue denegada. En respuesta a esta negativa, Güell encargó a una abogada un estudio de la legislación española revelando que solo está contemplada la perdida de la nacionalidad como castigo proveniente del Estado, no está contemplada la posibilidad de que una persona pueda elegir rechazar su nacionalidad.
La nacionalitat es concep com la qualitat que infon a una persona el fet de pertànyer a una comunitat nacional organitzada en forma d'Estat. El projecte sorgeix de la desidentificació de Núria Güell amb l'estructura Estat-nació i del seu rebuig a la nacionalitat com a construcció identitària imposada. L'artista va sol·licitar a la Subdelegació del Govern de Girona renunciar a la seva nacionalitat adquirint l'estatut d'apàtrida, petició que li va ser denegada. Com a resposta a aquesta negativa, Güell va encarregar a una advocada un estudi de la legislació espanyola que revelava que només està contemplada la pèrdua de la nacionalitat com a càstig provinent de l'Estat, i no està contemplada la possibilitat que una persona pugui triar rebutjar la seva nacionalitat.
26
de
34