TERESA SESÉ
Barcelona
En les llegendàries i convulses Trobades de Pamplona, que els dies previs als sanfermines de 1972 van omplir els carrers de la capital navarresa de poesia, música, art i acció, l’Equipo Crónica (Manuel Valdés i Rafael Solbes) va col·locar cent ninots amb ulleres fosques entre el públic del Frontó Labrit, com si fossin policies secretes o comissaris franquistes. Aquella presència múltiple i vigilant, que van titular Espectador de espectadores, va despertar la fúria del públic, dividit entre els qui van optar per enderrocar-los i els qui se’ls enduien a casa. Un dels supervivents (d’altres formen part de col·leccions de museus importants, com la del Reina Sofía) seu aquests dies al palauet modernista del Círculo Ecuestre. D’esquena al gran finestral que dona a la Diagonal, dona la benvinguda a l’espai amb què la galeria madrilenya Guillermo de Osma participa en la setena edició de la fira d’art By Invitation.
La iniciativa va néixer el 2020 «com una alenada d’aire fresc per apropar l’art a la societat barcelonina després de tants mesos tancats a casa per culpa de la pandèmia», recordava ahir Enrique Lacalle, el seu impulsor, moments abans que els salons s’omplissin de col·leccionistes, de Barcelona i vinguts de fora, atrets no només per la singularitat de poder passejar i contemplar art en un espai domèstic que no té res a veure amb la fredor del recinte firal, sinó també per la coherència i la qualitat d’unes propostes que any rere any no han deixat de créixer. «És l’única fira del món que agrada al meu pare, tot i que aquest any li ha estat impossible venir», admetia Leonor de Osma, que ha dissenyat un espai digne de museu, amb obres de Torres-García —un paisatge de Terrassa de 1916 i una joguina—, Óscar Domínguez, Aurèlia Muñoz (que actualment té una retrospectiva al Macba), Tàpies... «Per a nosaltres no es tracta només de vendre, sinó que venir aquí és una gran oportunitat per mantenir el contacte amb el públic barceloní», assenyala.
Més enllà de l’art, By Invitation, que romandrà oberta fins diumenge, és també una oportunitat per recórrer un dels edificis més exclusius de la ciutat, reservat només als socis, però que aquests dies obre les portes a tothom. Només cal entrar al web de la mostra o a les xarxes socials de l’entitat i descarregar-se la invitació amb el títol de l’edició actual, Tramas abiertas, que, sota el comissariat de Mariella Franzoni, la directora artística de la fira, reuneix 24 projectes expositius.
«La fira ha anat guanyant caràcter, professionalitat, públic i qualitat de públic», comenta el galerista, que assenyala la peça més singular d’un estand ple de peces singulars: una escultura de fusta del primer Moisés Villèlia (1954), de les poques que s’han conservat i, a més, amb la seva signatura. La ven per 38.000 euros i està feliçment acompanyada d’una vista de les Rambles de Torres-García, de 1918 (80.000 euros), una Aurèlia Muñoz o una Magda Bolumar. Prop del 50% de les artistes participants són dones. Vendes? «Sí, per descomptat que se’n ven», respon Doménech, «aquí o després a la galeria», i els clients són tant barcelonins com expats.
Però no tot és placidesa a les dependències del Círculo Ecuestre. Aquí també s’hi respiren aires de revolta. La barcelonina d’origen camerunès Agnès Essonti Luque (Bombon Projects) ha realitzat una sèrie de banderes amb estampats fets als Països Baixos per ser venuts a l’Àfrica i als quals, en col·laboració amb el col·lectiu Top Manta, incorpora proverbis en pidgin, una mena de llengua franca camerunesa: «L’error del ximple és el que menja l’espavilat» o «El mico no és guapo, però la seva mare l’estima igualment».
Les propostes van dels grans noms de les avantguardes a les més rabiosament contemporànies.
A ADN, Eugénio Merino esmicola literalment la Constitució americana i recobreix un passaport de Palestina amb una d’aquelles mantes tèrmiques que s’utilitzen en situacions d’emergència. A Ethall, Idoia Leache fa miques senyals de trànsit, mentre que Andrea Mastrovito, l’autor del Xai de Déu de la Sagrada Família, ha transformat la biblioteca de l’exquisit Saló Oriental (Lab36 + Senda) en unes barricades, darrere de les quals s’amaguen revolucionaris que es tapen la cara amb mocadors i en què els llibres exerceixen d’escut davant la barbàrie. La majoria dels llibres tenen una vinculació amb la Guerra Civil, des d’André Malraux fins a Homenatge a Catalunya, d’Orwell, però també La plaça del Diamant, de Rodoreda, o Incerta glòria, de Joan Sales. I, sense pretendre-ho, la crisi de l’habitatge es cola a la galeria Beta, on es pot observar com l’obra de Laia Garcia Adell abandona els grans formats després de perdre casa seva i el seu taller, i es reinventa en petites aquarel·les.