L’obra History Loves Paradoxes (2023), d’Alán Carrasco, forma part de Technologies of Peace: Art and Transition in Contemporary Europe (1989–2026), una exposició col·lectiva a l’Irish Museum of Modern Art (IMMA) de Dublín que reuneix més de quaranta artistes per explorar les relacions entre art, memòria, conflicte i construcció de la pau. La mostra, inaugurada l’11 de setembre de 2026, es podrà visitar fins al 9 de maig de 2027.
Comissariada per Mary Cremin i Johanne Mullan, l’exposició aborda la pau no com un estat definitiu, sinó com un procés actiu de negociació, transformació i construcció col·lectiva. A través de cinc àmbits temàtics, el projecte examina el paper de les pràctiques artístiques en els processos de transició política, reconciliació i recuperació de la memòria històrica en diferents contextos europeus. L’exposició reuneix obres d’artistes internacionals que, des de diferents contextos històrics, polítics i culturals, aborden les transformacions d’Europa des del 1989 fins a l’actualitat. A través de diverses pràctiques artístiques, Technologies of Peace examina com els processos de transició, els conflictes, la memòria col·lectiva i les formes de representació intervenen en la construcció de la pau. La mostra planteja així una reflexió sobre la pau no com una condició estable o definitiva, sinó com un procés complex que requereix negociació, participació i transformació social.
La participació d’Alán Carrasco ha estat destacada en dues ressenyes publicades recentment en mitjans internacionals. A Ocula, Philippa Kelly analitza History Loves Paradoxes (2023) en l’article «This Dublin Exhibition Argues Peace Is Possible—If We’re Willing to Affect Change», publicat el 15 de setembre de 2026. L’autora destaca com l’obra recupera el format tradicional de la premsa escrita a través d’una sèrie de vint portades de diaris en què s’han eliminat tots els textos, excepte les capçaleres, que passen a reproduir diferents versions de la paraula «veritat». D’altra banda, Gemma Tipton també dedica atenció a l’obra a The Irish Times, en l’article «Technologies of Peace: Give Imma's sprawling exhibition the time and attention it deserves», publicat el 7 d’octubre de 2026. La crítica assenyala com la peça planteja una reflexió sobre la nostra relació amb la veritat, la credibilitat dels mitjans de comunicació i els mecanismes de construcció del relat informatiu. A través de capçaleres com La Vérité, La Verità, Pravda i De Waarheid, Carrasco qüestiona la idea d’una veritat única i aborda els riscos de la parcialitat mediàtica i dels discursos absolutistes. Ambdues ressenyes situen l’obra en el context d’una exposició que convida a reconsiderar el paper de la cultura i les pràctiques artístiques en la construcció de societats més justes i pacífiques, i posen de manifest la importància de la memòria, la comunicació i el pensament crític.
Enllaços de referència
Philippa Kelly, Ocula: «This Dublin Exhibition Argues Peace Is Possible—If We’re Willing to Affect Change».
Gemma Tipton, The Irish Times: «Technologies of Peace: Give Imma’s sprawling exhibition the time and attention it deserves».
