MANIFIESTO. 20 años con ADN Galeria

Manifiesto és una presa de posició: una selecció d'obres que utilitza l'art com a eina de transformació social i crítica enfront del poder, així com en defensa de la llibertat, la memòria i els drets humans. És també el resultat de vint anys de col·laboració entre Eugenio Merino i ADN Galeria, un espai en el qual aquestes posicions han pogut desenvolupar-se, produir-se i fer-se públiques.

Manifiesto reuneix una selecció d'obres realitzades per Eugenio Merino al llarg de vint anys de col·laboració amb ADN Galeria. Escultures, instal·lacions, vídeos i objectes recorren els conflictes polítics i socials que han travessat el seu treball: el poder, el capital, la corrupció, la ideologia, la memòria històrica i la vulneració dels drets humans.

El treball col·laboratiu forma part de la seva pràctica habitual. Ha col·laborat amb artistes com Pierre Valls, Santiago Sierra, INDECLINE, Miguel G. Morales i Avelino Sala, entre altres, i ha participat en projectes amb l'ONG de cooperació internacional Oxfam i amb Tax Justice Network.

El conjunt pot entendre's com un manifest contra tota forma de poder. Les obres qüestionen el model econòmic i polític neoliberal, marcat per la desigualtat, l'acumulació de riquesa, la mercantilització de la vida i una creixent concentració del poder econòmic, polític i tecnològic. En aquest sentit, l'exposició se situa enfront d'allò que Mark Fisher va definir com a realisme capitalista: la sensació que «no hi ha alternativa». Enfront d'aquesta idea, reivindica la possibilitat de qüestionar el que s'estableix i transformar la realitat.

Una part important de l'exposició se centra específicament en Espanya. Merino revisa el passat dictatorial i les petjades que encara romanen en el present, però també qüestiona determinats relats construïts entorn de la Transició, així com la continuïtat d'estructures de poder, desigualtats i formes de corrupció. Monumento a la corrupción converteix una porta giratòria en un símbol d'aquesta pràctica i del seu arrelament a Espanya, el moment àlgid del qual situa en el franquisme. Paul Preston desenvolupa aquest marc històric en el seu llibre Un pueblo traicionado: España de 1874 a nuestros días. Corrupción, incompetencia política y división social, publicat en 2019.

El dedo acusador, realitzat a partir de la mà de Nicolás Sánchez-Albornoz, recupera la memòria de la resistència antifranquista. Monumento al cuerpo desaparecido, dedicat a Federico García Lorca, «el desaparegut més famós del món», segons Ian Gibson, planteja la impossibilitat de representar els cossos de les més de 114.000 persones assassinades i desaparegudes que romanen en fosses comunes.

L'exposició estableix així un vincle entre passat i present. La dictadura, la violència política i la corrupció no apareixen com a episodis tancats de la història, sinó com a elements que permeten preguntar-se per la seva influència en la democràcia actual. El llenguatge del monument, tradicionalment utilitzat pel poder hegemònic per a celebrar als vencedors, és apropiat per Merino per a recordar als represaliats, assenyalar les estructures corruptes i qüestionar la seva funció commemorativa.

Els drets humans recorren tot el projecte. Bolsa de basura i Pisoteando derechos plantegen la distància entre els drets proclamats i la seva vulneració efectiva. Aquestes obres adquireixen especial actualitat davant l'avanç de discursos d'extrema dreta que qüestionen la universalitat dels drets humans, estableixen jerarquies entre les persones i presenten la desigualtat, l'exclusió o la violència com una cosa legítima o inevitable. Les guerres pels recursos i els genocidis apareixen també en les peces com a manifestacions extremes d'aquesta vulneració.

Merino aborda aquestes qüestions mitjançant escultures, vídeos, instal·lacions i objectes que transformen i qüestionen símbols recognoscibles. Bitllets, monuments, objectes quotidians i elements institucionals canvien de significat per a revelar les contradiccions del sistema. L'humor també forma part en aquest procés: un antidisturbis convertit en joguina, una porta giratòria transformada en monument o una bossa d'escombraries utilitzada com a suport per a parlar de drets humans.

Manifiesto és una presa de posició: una selecció d'obres que utilitza l'art com a eina de transformació social i crítica enfront del poder, així com en defensa de la llibertat, la memòria i els drets humans. És també el resultat de vint anys de col·laboració entre Eugenio Merino i ADN Galeria, un espai en el qual aquestes posicions han pogut desenvolupar-se, produir-se i fer-se públiques.

Exposició realitzada en el marc del programa FLASH del Barcelona Gallery Weekend (BGW).

Afegir a calendari