FANTASTIC PLANET. El planeta salvatge: Joan Pallé

Joan Pallé treballa des d’una sospita: ordenar massa una imatge és també una manera d’empobrir-la.

El seu mètode comença, de fet, abans de l’obra. Anota, guarda i recorda. Acumula referències en una llibreta i torna a elles quan alguna cosa, encara no necessàriament clara, les reclama. Còmics, literatura, cinema, cartellisme, fanzins, fotografies trobades a Internet, publicitat, cultura popular, il·lustració científica o notícies conviuen en un mateix conjunt sense jerarquies. No es tracta tant de produir imatges noves com de remoure les que ja tenim: extreure-les del seu lloc, editar-les, traduir-les, «samplejar-les» i comprovar què passa quan entren en contacte amb una altra cosa.

Aquest moviment es repeteix constantment. Virginia Woolf pot conviure amb John Carpenter; Daniel el Travieso amb l’Apocalipsi de Vasili Rozánov (Sketch for the Audacity i Nihilismo. Burocracia y Muerte en Barcelona); un vell fanzín sobre hipnosi, PNL i psicologia alternativa amb una antena de telecomunicacions disfressada de palmera (A Citizen of Reality, a Cool Steady of Joy i Cellphone Tower). Nietzsche, Goethe, Public Enemy, còmics underground americans, cartells publicitaris i imatges trobades entren i surten de l’obra sense necessitat de demanar-se permís.

Aquest trànsit entre referències també travessa les formes. Una casa pot convertir-se en maqueta (The death of the moth); un still de They Live en arquitectura (Buy, Obey, Submit, Consume, Conform); una frase en neó; un billboard en escultura (Sex Appeal, Power Move i Labor Force); una vinyeta en dibuix i un cotxe en un contenidor d’escenes carnals (VW Golf II, Golf Party i Reverse Cowgirl). Les escales també confonen: el que sembla petit, fràgil, domèstic o gairebé infantil pot contenir, de cop, una imatge desmesurada, absurda, agressiva o inquietant. En Attention is precious, per exemple, una frase minúscula pot oscil·lar entre el valor econòmic de l’atenció i alguna cosa molt més íntima: prestar atenció, escollir-la, donar-la.

Fantastic Planet. El planeta salvatge comença precisament aquí. El títol remet a un recurs crític de la traducció com a perversió. Pallé se n’apropia: del desplaçament que es produeix entre el fantàstic –tou, imaginari, fins i tot amable– i el salvatge, que introdueix de cop una altra dimensió. Traduir és interpretar. I interpretar ja és desplaçar.

Per aquest motiu l’artista ens recorda que les ideologies no impliquen (ni són sinònimes) del pensament crític: pot ser justament allò que l’atura. En termes de Slavoj Žižek: «Vivim, així ens diuen, en una societat postideològica. Estem interpel·lats –és a dir, adreçats per l'autoritat social– no com a subjectes que han de fer el seu deure, sacrificar-se, sinó com a subjectes de plaer.»¹  D’aquí que també es busqui alterar les escales per modificar les conductes d’atenció i mantingui el «sampleig» com a mètode.

La mostra, de caràcter heterogeni, es presenta com un «tot» no hermètic que emfatitza la dimensió processual de les obres d'art. L’objectiu és crear un testimoniatge viu –i deliberadament dispers– d’una espècie de manual anàrquic d'antiaïllament i heterogeneïtzació, en el qual se celebra la contradicció i es defuig de codis, circuits i dogmes adquirits.

Pallé no busca resoldre aquestes contradiccions, ni tampoc construir un sistema. El seu escepticisme no és estar en contra de tot, sinó desconfiar d’allò que pretén explicar-ho tot. 

Una manera de no fer concessions a una lectura única. Potser per això l’humor hi apareix tan sovint. No per alleugerir res, sinó per deixar una escletxa oberta per tal que les obres, finalment, puguin resoldre’s soles. 

¹ VideoXL. (11 de febrer de 2025). Slavoj Žižek - The Pervert’s Guide to Ideology “They Live” (2012) - (4K) [Video]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=KSS6wEb-fvA.