Virtual Cleaning Service for Museums and Art Institutions: Adrian Melis
Virtual Cleaning Service for Art Museums and Institutions és un projecte performatiu i col·laboratiu que combina acció simbòlica, crítica institucional i treball col·lectiu. A través d’ell, Adrián Melis conforma un equip d’artistes i treballadors en situació precària —principalment d’Amèrica Llatina i Àfrica— per oferir un servei de “neteja virtual” a museus d’art modern i contemporani a Europa i als Estats Units, especialment aquells amb vincles històrics amb el colonialisme i l’apropiació cultural.
Utilitzant els recorreguts virtuals disponibles a les pàgines web d’aquestes institucions, els participants “entren” a les galeries digitals i transformen el cursor de l’ordinador en eines de neteja —escombres, aspiradores, pales industrials— per realitzar accions de neteja en temps real dins dels espais expositius virtuals.
L’acte de “netejar” funciona aquí com un gest polític i poètic. Més que una operació tècnica, és una intervenció simbòlica que reverteix les jerarquies del món de l’art: aquells que històricament han estat exclosos dels espais de prestigi cultural assumeixen el paper de subjectes actius dins d’ells, encara que sigui en la seva versió virtual. El projecte proposa així una inversió de rols en què els antics marges “netegen” els centres de poder, qüestionant les estructures de visibilitat, treball i valor que sostenen la institució artística contemporània.
Un cop realitzada l’acció, Melis documenta les intervencions en vídeo i fotografia, generant un arxiu compost per registres audiovisuals i factures simbòliques enviades a les institucions, calculades segons la mida de l’espai netejat i el prestigi del museu. Aquest gest administratiu —tan burocràtic com absurd— provoca un intercanvi real de correus i trucades entre els “empleats de neteja” i els departaments institucionals, desplaçant la crítica del terreny simbòlic a l’operatiu.
Virtual Cleaning Service for Art Museums and Institutions revela les tensions entre art, treball i història. Transforma l’acció domèstica i subalterna de netejar en un acte de resistència i reapropriació, evidenciant com la feina invisible de les perifèries pot irrompre en els espais centrals de l’art contemporani. A través de l’humor, la ironia i la col·laboració, el projecte confronta les dinàmiques de poder i les contradiccions entre representació, inclusió i explotació dins del sistema artístic global.
Adrián Melis desenvolupa la seva pràctica a partir de l’experiència d’haver viscut entre dos sistemes socioeconòmics profundament diferents, Europa i Cuba, cosa que li permet observar de manera crítica com cada context produeix les seves pròpies lògiques de treball, valor i comportament. La seva investigació se centra en les tensions entre ideologia, economia i vida quotidiana, especialment al voltant del concepte de “treball” com a construcció social condicionada per polítiques, mercats i estructures de poder. A partir d’eines provinents de l’antropologia, la psicologia del comportament, el periodisme, l’estadística i l’economia, Melis examina fenòmens com la burocràcia absurda, la ineficiència institucional, la materialització de l’absència i formes de treball immaterial o precari.
