Dreams and Nightmares: Margaret Harrison

Margaret Harrison apareix en l'escena cultural de la segona onada feminista britànica, que sorgeix com a hereva del naixement del sindicalisme, la creació dels drets laborals i les sufragistes. En aquesta època, marcada en l'art pel triomf del pop, el minimalisme i l'art conceptual, ella va buscar una estètica pròpia que donés resposta al seu activisme polític. Va començar així una sèrie de dibuixos amb personatges hipersexualitzats amb els quals feia explícita l'asimetria en la representació d'homes i dones, però en el Londres de principis dels anys setanta, la seva producció va suposar un avanç tant gran per a la seva època que només es podia llegir com a irreverent. Tant va ser així que la seva primera exposició individual va ser clausurada després de ser declarada indecent per la policia el dia següent a la seva inauguració.

Harrison subverteix deliberadament les tradicionals normes de gènere amb personatges grotescos en imatges carregades de sentit de l'humor, ironia i pastitx. Aquest procés de subversió es convertiria en una de les armes polític-artístiques més efectives de l'artista fins que el tancament obligatori de la seva primera exposició la va portar a explorar noves vies de creació. Així és com comença una sèrie de projectes de llarga durada, en els quals combina la pintura i l'arxiu, per investigar les condicions laborals de la classe treballadora en zones rurals. Una de les primeres investigacions sociològiques que va dur a terme va ser un estudi sobre la feina de les dones en una fàbrica de caixes metàl·liques, juntament amb les artistes Kay Hunt i Mary Kelly, que va donar lloc a Women and Work: A Document on the Division of Labour in Industry 1973-1975.

Per continuar llegint clica al comunicat de premsa a continuació...