Regina José Galindo Guatemala, 1974
No te creo, 2022
Video.
22' 51''
Edition of 5 plus 3 artist's proofs
No te creo parts from the prejudice that tends to question the testimonies and the facts declared by women, for the benefit of their male aggressors. A prejudice that emanates...
No te creo parts from the prejudice that tends to question the testimonies and the facts declared by women, for the benefit of their male aggressors. A prejudice that emanates from a patriarchal justice. This performance starts from what Galindo calls "double rape": a situation that refers to the invasive forensic examination that any victim must undergo after having suffered a sexual assault and appeals to the obligation to tell their story to strangers over and over again, reliving the trauma each time. No te creo turned the showroom into a clinical space equipped with an old obstetrical examination chair. In front of it, several doctors examined the artist in shifts following the protocols enabled for this purpose.
No te creo fait partie de ce préjugé qui tend à questionner les témoignages et les faits déclarés par les femmes, au profit de leurs agresseurs masculins. Un préjugé qui émane d'une justice patriarcale. Cette performance trouve son origine dans ce que qualifiait Galindo de «double viol»: une situation qui se réfère à l’examen médical invasif que toute victime doit subir après une agression sexuelle, la contraignant à devoir raconter encore et encore sa version des faits à des inconnus, revivant à chaque fois son traumatisme. No te creo a transformé la salle d’exposition en un espace clinique équipé d’un vieux fauteuil d’examen obstétrique. Devant ce même fauteuil, plusieurs médecins ont examiné un par un à l’artiste en suivant les protocoles prévus à cet effet.
No te creo parte de ese mismo prejuicio criminalizador que emana de una justicia patriarcal que tiende a poner en duda la veracidad de los testimonios y de los hechos declarados por las mujeres en beneficio de sus agresores hombres. Esta performance tiene su origen en lo que Galindo llama la doble violación, una situación que se refiere a ese examen forense invasivo al que debe someterse cualquier víctima tras haber sufrido una agresión sexual y que también apela a la obligatoriedad de contar su historia ante extraños, una y otra vez, reviviendo el trauma en cada nueva ocasión. No te creo convirtió la sala de exposiciones en un espacio clínico dotado de una antigua silla de reconocimiento obstétrico, ante ella, varios médicos examinan a la artista por turnos siguiendo los protocolos habilitados a tal efecto.
No te creo parteix d'aquest mateix prejudici criminalizador que emana d'una justícia patriarcal amb tendència a posar en dubte la veracitat dels testimonis i dels fets declarats per les dones, sempre en benefici dels seus agressors masculins. Aquesta performance té el seu origen en el que Galindo anomena la “doble violació”, una situació que es refereix a aquest examen forense invasiu al qual ha de sotmetre's qualsevol víctima després d'haver sofert una agressió sexual i que també apel·la a l'obligatorietat d’explicar la seva història davant d’estranys, una vegada i una altra, revivint el trauma en cada nova ocasió. No te creo va convertir la sala d'exposicions en un espai clínic dotat d'una antiga cadira de reconeixement obstètric. Davant la cadira diversos metges examinen a l'artista per torns seguint els protocols habilitats a aquest efecte.
No te creo fait partie de ce préjugé qui tend à questionner les témoignages et les faits déclarés par les femmes, au profit de leurs agresseurs masculins. Un préjugé qui émane d'une justice patriarcale. Cette performance trouve son origine dans ce que qualifiait Galindo de «double viol»: une situation qui se réfère à l’examen médical invasif que toute victime doit subir après une agression sexuelle, la contraignant à devoir raconter encore et encore sa version des faits à des inconnus, revivant à chaque fois son traumatisme. No te creo a transformé la salle d’exposition en un espace clinique équipé d’un vieux fauteuil d’examen obstétrique. Devant ce même fauteuil, plusieurs médecins ont examiné un par un à l’artiste en suivant les protocoles prévus à cet effet.
No te creo parte de ese mismo prejuicio criminalizador que emana de una justicia patriarcal que tiende a poner en duda la veracidad de los testimonios y de los hechos declarados por las mujeres en beneficio de sus agresores hombres. Esta performance tiene su origen en lo que Galindo llama la doble violación, una situación que se refiere a ese examen forense invasivo al que debe someterse cualquier víctima tras haber sufrido una agresión sexual y que también apela a la obligatoriedad de contar su historia ante extraños, una y otra vez, reviviendo el trauma en cada nueva ocasión. No te creo convirtió la sala de exposiciones en un espacio clínico dotado de una antigua silla de reconocimiento obstétrico, ante ella, varios médicos examinan a la artista por turnos siguiendo los protocolos habilitados a tal efecto.
No te creo parteix d'aquest mateix prejudici criminalizador que emana d'una justícia patriarcal amb tendència a posar en dubte la veracitat dels testimonis i dels fets declarats per les dones, sempre en benefici dels seus agressors masculins. Aquesta performance té el seu origen en el que Galindo anomena la “doble violació”, una situació que es refereix a aquest examen forense invasiu al qual ha de sotmetre's qualsevol víctima després d'haver sofert una agressió sexual i que també apel·la a l'obligatorietat d’explicar la seva història davant d’estranys, una vegada i una altra, revivint el trauma en cada nova ocasió. No te creo va convertir la sala d'exposicions en un espai clínic dotat d'una antiga cadira de reconeixement obstètric. Davant la cadira diversos metges examinen a l'artista per torns seguint els protocols habilitats a aquest efecte.
15
de
17