Foudre / Lightning: Nicolas Daubanes

Overview

El llamp que travessa les obres de Nicolas Daubanes no cau del cel. Emana de personatges en lluita, en ruptura amb l’autoritat, a mercè de la caiguda. És en aquest sentit que, aquí, el llamp no s’ha d’entendre com un impacte localitzat que es pugui situar amb precisió –anticipar o, millor encara, esquivar. Ben al contrari, el llamp és un camp de força que irromp, diguem-ne un camp de presència que s’estableix entre els dibuixos i les fotografies que es presenten aquí.

El llamp que travessa les obres de Nicolas Daubanes no cau del cel. Emana de personatges en lluita, en ruptura amb l’autoritat, a mercè de la caiguda. És en aquest sentit que, aquí, el llamp no s’ha d’entendre com un impacte localitzat que es pugui situar amb precisió –anticipar o, millor encara, esquivar. Ben al contrari, el llamp és un camp de força que irromp, diguem-ne un camp de presència que s’estableix entre els dibuixos i les fotografies que es presenten aquí.

 

És una força que intervé en les tècniques plàstiques inventades per l’artista. El dibuix amb pols d’acer imantada se sosté gràcies a l’atracció magnètica. El dibuix fet per incrustació d’acer incandescent, al seu torn, sorgeix d’una pluja d’espurnes. I els fotogrames produïts més recentment es revelen sobre el paper fotosensible amb la llum d’aquestes mateixes espurnes: la imatge neix i s’hi inscriu a través d’una multitud de llampecs.

 

Cadascuna a la seva manera, les tècniques de Nicolas Daubanes fan de l’obra un lloc on s’intensifiquen tots els camps de la matèria. Les seves creacions recullen relats de revoltes històriques o fictícies, però sense mostrar els cossos dels personatges que els donen vida: la majoria de vegades, ens parlen des del seu impuls, a la manera d’una irrupció. Amb l’excepció de dos personatges, una dona i un home, en equilibri sobre les esteles de llum, cadascun repetit tres vegades; tres vegades retornant del misteri.

 

L’exposició «Foudre» s’estructura entorn de tres grans capítols, tres relats de revoltes.

 

Un primer capítol remet a la revolta històrica de la presó de Nancy. Nicolas Daubanes hi dedica un conjunt d’obres iniciat el 2019, que encara avui continua enriquint amb recerques al voltant de la figura de Michel Foucault. Com l’espectador davant del frottage de la façana mateixa de la presó Charles III, el filòsof se situava al peu de la presó per escoltar les reivindicacions dels presos el 1972. Tres anys més tard, publica Vigilar i castigar. Nicolas Daubanes reprodueix algunes de les notes manuscrites que el filòsof va prendre al peu de la presó i les converteix en dibuixos fets amb llimadures d’acer. El muntatge reuneix aquestes peces per recrear aquella presa de notes arran del mur de la presó, com si en fos una ombra projectada, o l’impacte a terra de la paraula dels presos que esclata per damunt de les teulades.

 

Un segon capítol de l’exposició ens convida a descobrir la revolta fictícia de la presó de Fontevraud. En un conjunt de dibuixos elaborat entre el 2023 i el 2024, l’artista ens mostra un motí que emana dels murs: els veiem tremolar i esfondrar-se, desarmats pels amotinats, que mai més no permetran que empresonin ningú. Mitjançant les espurnes i la imantació, Nicolas Daubanes sutura a l’arquitectura de l’actual abadia reial de Fontevraud núvols de fum en cels d’acer; hi insereix personatges i traços manllevats de les grans sèries de Piranesi i de Goya per fer-los retrunyir amb una sola veu.

 

 

El tercer i últim capítol ens fa alçar els ulls cap a un cel estrellat però barrat: és la reclusió de Galileu, tancat sota protecció a la Vil·la Mèdici durant el seu procés, el 1633. És aquí on neix la tècnica del fotograma que Nicolas Daubanes va desenvolupar durant el seu any de residència a la Vil·la Mèdici, el 2024–2025. L’artista s’interessa per la figura d’aquell que va haver d’abjurar: mentir per sobreviure i continuar avançant emmascarat –amb la mirada barrada per sempre per un milió d’estrelles, les trajectòries de les quals esbossaran per sempre més una reixa d’acer.

 

Text de Juliette Belleret, novembre de 2026.

 

Amb el suport de: 

Obres