La Paradoja del No: Carlos Pazos, George Brecht,

El projecte presenta una falsa retrospectiva, basada en dos artistes: Georges Brecht (Nova York, 1926 – Còlonia, 2008) i Carlos Pazos (Barcelona, 1949) que ni van formar un tàndem en vida ni van coincidir en una escena comuna. Malgrat això, el deute i la capacitat d'entendre's mútuament permet pensar-los com si fossin el mateix artista o com si, malgrat tractar-se de dues persones diferents, estiguessim tractant el mateix corpus d'obra. El primer parlava d' "Objectes-esdeveniment", el segon de "Peces climàtiques". Una forma de re-pensar l'"objet-trouvé", el "ready-made" però des del caràcter escènic i la teatralitat. Aquesta aproximació permet no només reivindicar Brecht a partir de Pazos, i Pazos a partir de Brecht, sinó de dinamitar el concepte de retrospectiva i replantejar-nos els sistemes institucionalment acceptats de presentació i comercialització de l’art. La figura de Robert Filliou completarà el projecte.