SWAB 2026 i Fajar Abadi: un sopar performatiu sobre alimentació, poder i representació política
El divendres 9 d’octubre de 2026, en el marc de SWAB Barcelona, ADN Galeria va acollir un sopar performatiu de l’artista indonesi Fajar Abadi, en què el menjar, la participació col·lectiva i la imatge política es van convertir en els elements centrals d’una experiència compartida.
La participació del públic també implicava una forma d’intercanvi particular: el menjar es pagava amb un somriure, convertint un gest quotidià en una moneda simbòlica. Aquesta dinàmica connecta el sopar amb Kuehsenyum, la performance que Fajar Abadi va presentar diumenge en el marc de SWAB Barcelona, en què el somriure també funcionava com a forma de pagament.
Durant l’activitat, tots els assistents van participar en un àpat col·lectiu en què es van servir els mateixos aliments en safates metàl·liques compartimentades, seguint el format utilitzat pel programa governamental indonesi Makan Bergizi Gratis (MBG). L’acció es va completar amb l’ús de mascaretes intervingudes amb la imatge del somriure del president d’Indonèsia, Prabowo Subianto, que tots els participants van dur durant el sopar.
La performance pren com a punt de partida el programa MBG, impulsat pel Govern de Prabowo Subianto el gener de 2025, que preveu la distribució gratuïta d’àpats nutritius entre els estudiants. La iniciativa, articulada mitjançant cuines centralitzades i sistemes de producció i distribució a gran escala, compta també amb la participació d’institucions com les Forces Armades.
En traslladar aquest dispositiu a l’espai artístic, Fajar Abadi reprodueix i transforma una situació vinculada a la política social indonèsia. Les safates compartimentades remeten als mecanismes d’organització i distribució del programa, mentre que el somriure de Prabowo, reproduït sobre les mascaretes, introdueix una reflexió sobre la construcció de la imatge pública del poder i les seves formes de representació.
A través d’aquesta acció, un acte tan quotidià com seure a taula per menjar es transforma en una experiència col·lectiva que convida a reflexionar sobre les relacions entre alimentació, política i autoritat. En implicar directament els assistents, Abadi converteix el sopar en un espai de participació i pensament crític, en què els gestos de compartir, consumir i somriure adquireixen una dimensió política.