La ira de Franco no s'apaga ni 50 anys després de la seva mort. Aquest dijous, poc després de les cinc de la tarda, quan havia de començar un partit amb una rèplica del cap del dictador a Moià, va esclatar una tempesta. Hi va haver llamps, trons i calamarsa. Després d'alguns dubtes, es va decidir jugar una hora més tard. "Es farà peti qui peti", van dir els organitzadors. "És satisfactori clavar una puntada al cap de Franco, és fer teràpia social, i no hi ha cap violència en xutar una pilota. Violència és no condemnar Israel", assegura l’artista Eugenio Merino, el creador de la rèplica, que té una llarga obra carregada d’ironia àcida i sarcasme contra el feixisme. Entre altres accions, va col·locar Franco en una nevera de la Coca-Cola.
La proposta de Merino, juntament amb el col·lectiu nord-americà Indecline i dins del festival d’art contemporani Ex Abrupto, va ser un partit de futbol que no tenia res de convencional. El camp era ondulat i irregular, just al costat de les trinxeres de Moià, que es van construir els darrers dies de la Guerra Civil, quan la població ja havia estat arrasada, amb l'objectiu d'endarrerir l'avanç de l'exèrcit nacional cap a la ciutat de Vic. L’indret, on també s'han trobat casquets de bala, és molt a prop de les coves del Toll. La pilota tampoc era del tot rodona sinó que més aviat tenia forma d’albergínia perquè era una rèplica hiperrealista del cap de Franco. Els jugadors eren tots voluntaris, vestits de negre i vermell, els colors de la CNT, i amb ganes de xutar ben fort.
Per a llegir l'article complet fes clic al següent enllaç.
