El present treball reuneix una selecció
d'expedients generats sota les lleis de vagabunds i malfactors i de perillositat
social, centrats en l'anomenat “homosexualisme”. Lluny de tractar-se de mers
documents administratius, aquests arxius revelen el funcionament d'un entramat
de poder sostingut per tres pilars interdependents: la ciència, la religió i la
legislació, que, junts, van articular un projecte de normalització social que
va perseguir, va reprimir i va classificar tota forma de vida que es desviara
de l'ideal heterosexual, masculí i productiu. Des dels discursos mèdics que
patologitzaren l'homosexualitat com a malaltia fins als judicis morals ancorats
en la tradició judeocristiana, passant per les lleis que van penalitzar les
dissidències sexuals com a amenaces a l'ordre públic, es va conformar una xarxa
de sabers i pràctiques orientades a produir una societat homogènia, “sana” i
funcional. En aquest context, l'higienisme va actuar com a ideologia rectora:
sota el pretext de preservar la salut col·lectiva, es van legitimar mecanismes
d'exclusió, correcció i càstig. Els expedients exposats inclouen informes
mèdics, sentències judicials i descripcions físiques i conductuals d'acusats que
delaten l'obsessió per classificar els cossos i controlar els seus desitjos.
Així doncs, el gest de documentar que es converteix en acte de vigilància; el
diagnòstic, que esdevé sentència moral, i la llei, que es fa instrument de
domesticació afectiva no intenten il·lustrar un passat tancat, sinó evidenciar
la persistència d'aquestes lògiques en el present posant en diàleg materials
que revelen com la ciència, la religió i la llei van funcionar (i funcionen)
com a dispositius que regulen la diferència en nom de la salut, la veritat o la
moral.