“Deontologia higienista” mostra el gravat d'un
esquelet taxonomitzat caligràficament, la freda lògica de la classificació
mèdica que va estructurar el control social del segle XIX. Les paraules que
acompanyen les formes de l'esquelet tracen un mapa de les distintes formes de
catalogació i classificació de l'homosexualitat masculina i femenina en què
cada nom es converteix en un adjectiu de les estructures de poder que, sota la
façana de la ciència, van consolidar les bases d'un ordre social rígid i
normatiu. L'higienisme, moviment que va trobar en la medicina, la ciència i la
moral els seus principals instruments, no sols es va encarregar de promoure la
salut física, sinó també d'imposar una visió de la puresa i la correcció social
profundament influïda per les herències morals judeocristianes. Aquestes, en
amalgamar-se amb les ideologies científiques, van produir una estructura de
control que no sols aspirava a la netedat del cos, sinó també a la netedat
ideològica, entesa com l'eliminació de tot allò que desbordara la norma,
especialment les dissidències sexuals. Felip Monlau, un dels precursors de
l'higienisme a Espanya, figura central en el discurs de la moralitat i la salut
pública, va escriure sobre la necessitat d'erradicar tot comportament que no
encaixara en el model idealitzat de la societat. La carta original que
acompanya aquest treball, extreta dels seus propis escrits, reflecteix
l'estreta connexió entre la ciència mèdica, la moral cristiana i l'ideal d'una
burgesia saludable, ordenada i moralment correcta i, en aquest sentit, el
projecte higienista no sols lluitava contra malalties físiques, sinó que també pretenia
purificar, netejar i homogeneïtzar la societat, amb la burgesia com a model
inassolible de “puresa”.