L'higienisme del segle XIX no va ser només una
pràctica mèdica, sinó també una tecnologia de control social que va articular
una visió normativa del cos i la sexualitat. Nascut al caliu de les reformes
urbanes, les estadístiques demogràfiques i l'auge del saber anatòmic, aquest
moviment va situar la salut com un deure cívic i moral en què la medicina no es
va limitar a curar i crear malalties, sinó que va dictar com havia de ser un
cos sa, útil i productiu per a l'ordre social. Tot allò que es desmarcava d'aquell
ideal de moral burgesa va ser considerat una amenaça, anomalia, monstruositat o
degeneració. En el seu llibre Impuissance
physique et morale chez l'homme et la femme (1882, traduït al castellà el
1883) el Dr. Garnier documenta un d'aquests cossos “desviats” com a cas
d'estudi: “La fotografia següent representa un mosso portuguès de divuit anys
que tenia aquest vici de conformació tan notable de posseir dos membres situats
lateralment i normalment desenvolupats”. El relat mèdic, que s'entrellaça amb
el judici moral i el desig de control, descriu les pràctiques sexuals del jove
amb una mescla de fascinació clínica i voyeurisme: “Se’n servia amb preferència
[...] i era una de les seues habilitats la d'emprar alternativament els dos
òrgans, sense que s'efectuaren evacuacions simultànies”. El cos que es mostra
no sols va ser medicalitzat sinó també mercantilitzat: “Havia sigut contractat
per una companyia de saltimbanquis per deixar-se veure i ensenyar la seua
monstruositat com una curiositat”. La figura impresa en 3D, reconstruïda a
partir dels gravats del llibre, no prova de replicar la lògica classificatòria
del saber mèdic sinó de posar-la en crisi enfront d'una història que va anomenar
“vicis” les formes que defugien la norma, i en feia una relectura no com a
errors, sinó com a cossos que havien desbordat els límits de l'acceptabilitat i
que encarnaven formes de vida que l'higienisme va mirar d'invisibilitzar i/o
corregir.

“La fotografia següent representa un mosso
portuguès de 18 anys que tenia aquest vici de conformació tan notable de
posseir dos membres situats lateralment i normalment desenvolupats. El penis
esquerre ho està una mica més que el dret, la qual cosa és contrària a l'estat
normal, i pot haver sigut efecte de l'existència d'un altre tercer membre
inferior rudimentari davall la natja d'aquest costat. Aquest mosso havia sigut
contractat per una companyia de saltimbanquis, per deixar-se veure i ensenyar
la seua monstruositat com una curiositat. En servir-se per torns d'aquests dos
instruments amb una mateixa dona, ho feia amb una extremada prolixitat per
prolongar els gaudis voluptuosos. El penis esquerre entrava més fàcilment i amb
major rapidesa en erecció que el dret, i se'n servia amb preferència; i era una
de les seues habilitats la d'emprar alternativament els dos òrgans, sense que
s'efectuaren evacuacions simultànies. Aquesta circumstància particular donava
lloc a presumir que tenia igualment dos aparells seminífers diferents”.