Des de la substitució de la suposada ciència
pel dogma cristià, la medicina va experimentar un laboratori a tall de de
proves que va partir d'uns certs dogmes religiosos. Aquestes afirmacions en
forma de judici de valor poden identificar-se en diferents publicacions,
articles, llibres, material fotogràfic i diagnòstics que conformen un escenari en
què l'heterosexualitat sembla que és l'únic tipus de sexualitat legítima pel
fet que “l’home i la dona han de reproduir-se en l'exercici del sagrat
matrimoni monògam davant els ulls de l'Església i l'Estat”. Aquesta lògica, que
continua estructurant la contemporaneïtat des d'una perspectiva legislativa, ja
que la unió conjugal disposa de més beneficis legals que una persona o parella
no casada, és aquella en què es van fonamentar l'Estat legislatiu, els
principis mèdics, criminològics i religiosos per a avaluar el cos social. Des
d'aquesta perspectiva, el treball “Principis i valors de l'anatomia homosexual”
es presenta com dues taules anatòmiques de dissecció que exhibeixen dibuixos
científics extrets de tractats anatòmics de dos cossos i òrgans disseccionats
pertanyents a un home i una dona. Els dibuixos que conformen els dos cossos són
exhibits en diferents capes de vidres (ossos, músculs-òrgans i pell) i s’hi crea
una il·lusió òptica d'un cos disseccionat al costat de comunicats de defuncions i textos extrets de llibres i
expedients que diagnostiquen diferents “anomalies” o “aberracions” així com
també els possibles tractaments curables o congènits dels individus.