Que l'herència i la lògica cristiana impregne
les estructures mèdiques i científiques, i determine com i què ha de ser una
societat i els seus individus, és possible mitjançant uns certs discursos de
caràcter dogmàtic que sentencien, castiguen i tracten tot allò que no forme
part d'unes lògiques restrictives i segregadores. Així doncs, aquests discursos
afirmats per persones avalades des dels poders fàctics són els que determinen
escrupolosament unes certes mecàniques mèdiques, legislatives i religioses
d'una societat que conforma les idees de veritat i mentida, correcte i
incorrecte i penalitzable o legítim amb relació a suposats credos que hem de
practicar. Amb l'objectiu d'evidenciar quins discursos construeixen aquesta
narrativa, es presenten les imatges d'Antonio Vallejo-Nájera (psiquiatre que va
adduir la hipòtesi d'un “gen roig” amb què acusava les dones republicanes i
anarquistes de ser transmissores d'ideals que tenien el seu origen en qüestions
de caràcter genètic), d'Enric Pla i Deniel (cardenal i arquebisbe primat de
Toledo molt actiu durant la dictadura franquista després de l'ocupació militar
de 1936, amb una clara posició d'“antihomosexualisme”) i de Mauricio Caravilla
(conegut com a Mauricio Karl, policia i escriptor que va publicar més d'una
dotzena de treballs que promovien l'anticomunisme, la criminalització de la
sodomia i la antimaçomeria).