Distanciamientos: Que reste-t-il de nos amours ?: ADN Collection: Tàpies / Grup de Treball

Corria l'any 1942 quan Charles Trenet va escriure i publicar aquesta bellíssima balada Que reste-t-il de nos amours, que segueix sent el gran emblema de la nostàlgia per un passat d'amors abans frescos, avui ja esborrats: Ce soir le vent qui frappe à ma porte, me parle des amours mortes. França estava ocupada des de juny de 1940 i Antoni Tàpies compliria 19 anys el 13 de desembre del mateix any. Del 1943, el catàleg amb la seva Obra Completa només recull dues obres: Jardí de Puigcerdà i Assaig de Pintura a l'oli. Poc podia imaginar-se, qui acabaria sent un dels artistes més significatius i reivindicatius de les nostres terres, que 30 anys després serien altres artistes de vint anys els que s'enfrontarien a ell. Això donaria lloc a una de les querelles d'art més acerades al nostre context, protagonitzada per un madur Tàpies i un col·lectiu de joves artistes que, gràcies a aquesta polèmica pública, es reunirien sota l'epígraf Grup de Treball.

Per continuar llegint clica al comunicat de premsa a continuació...