Daniel Gasol

Tarragona, 1983. És artista, investigador i doctor per la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de Psicologia i Estudis de Gènere. La seva obra combina art, escriptura i recerca per qüestionar els discursos d'una societat capitalista que imposa classes, sexualitats normatives i la feina com un deure moral. Des d'una perspectiva crítica, explora com es construeixen les narratives oficials sobre la identitat, el gènere i la classe als mitjans de comunicació, la història de l'art i el dret. Des del 2021 és membre de l'equip de direcció de La Capella (Barcelona), on coordina tallers i el programa d'estudis Escola de Context Transmarikabibollo, i des del 2023 dirigeix EART, promovent la seva transformació institucional a través de la mediació, la pedagogia crítica i la creació col·lectiva. Ha coordinat el programa Interseccions per a l'Ajuntament de El Prat i participa en la recerca per a l'exposició sobre Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari al MACBA (2026). El 2021 va publicar Arte (in)útil (Raig Verd), que va guanyar el premi ACCA, i va presentar Orden Público: Vagos, Maleantes y Peligrosidad Social, que va ser incorporat a la Col·lecció Nacional. El 2024 va editar *Historia no oficial durante la hipotética Transición* (Història no oficial durant la transició hipotètica) amb l'editorial Rayo Verde. Actualment està desenvolupant *Higiene Pública: la sociedad como cuerpo enfermo* (Higiene pública: la societat com a cos malalt), presentat a La Nau (UV) i a la Galeria ADN, sobre la genealogia de l'higienisme i la criminalització del dissens.