No song to sing: Group Show
No Song to Sing parteix de dues cançons pertanyents a la cultura pop: un tema homònim compost pel músic anglès Michael Chapman per a Rainwater (1969), el seu primer disc; i un dels èxits més cèlebres de Stevie Wonder, I Just Called to Say I Love You (1984). Amb obres de Johanna Billing, Bradien & Eduard Escoffet, Llúcia C. Pino, Carles Congost, Laia Estruch, Antoni Hervàs, Pepo Salazar, Tris Vonna-Michell, Richard T. Walker, Franziska Windisch. Comissariada per David Armengol i Martí Manen.
El punt de partida de No Song to Sing parteix de dues cançons pertanyents a la cultura pop: un tema homònim compost pel músic anglès Michael Chapman per a Rainwater (1969), el seu primer disc; i un dels èxits més cèlebres de Stevie Wonder, I Just Called to Say I Love You (1984). En tots dos casos, les cançons que oposen la relació entre absència i presència produeixen una ambigüitat conceptual que es relaciona, de manera poètica, amb les produccions sonores de l'art contemporani. No Song to Sing suggereix dos tipus denfocaments del so. Ofereix, en primer lloc, un espai de referència format per deu edicions físiques i virtuals (vinil, CD i versions en línia) pertanyents a artistes vinculats a les pràctiques sonores; i, en segon lloc, una sèrie d'efectes secundaris exposats on la producció artística s'escampa per l'espai i el temps d'ADN Platform a través de mitjans tan diversos com el dibuix, el vídeo, l'escultura, la performance i el concert.
