Dret de Gràcia: Nicolas Daubanes

Nicolas Daubanes va començar a treballar al món penitenciari el 2008 a partir d’una residència com a artista en una presó per a menors. Davant l'estricte i hiperreglamentat tipus de vida que va descobrir gràcies a aquesta experiència, l'artista va idear estratègies que involucren l'ús de materials barats i inofensius, que puguin traspassar els controls policials a l’entrada de la presó. Així, va triar la pols de ferro, l’argila i el cartró: materials als quals l'artista atorga tanta importància com al gest artístic i a l'obra final.

Un exemple d'això és la sèrie de dibuixos amb llimadures de ferro inspirats en els Desastres de la Guerra de Goya i les Presons Imaginàries de Piranesi, però també en les teories sobre les societats de la vigilància descrites per Michel Foucault i el model panòptic dels germans Jeremy i Samuel Bentham. En aquesta ocasió a la galeria es presenta un gran dibuix mural amb colors rovellats i pols de ferro que representa la forma de la presó Model, activa a Barcelona fins fa pocs anys. Entre la solidesa del metall i la lleugeresa de la pols es llegeix tant la possibilitat de fuga —les llimadures de ferro com a romanent de les barres serrades pel fugitiu—, com el pas inexorable del temps i els seus efectes destructors en la matèria i en la memòria.