Per tal de comprendre una exposició de l´artista sudafricà Kendell Geers (Maig del 1968), s'ha de renunciar a qualsevol explicació i acceptar un cos a cos amb les obres. Cal que el cos mobilitzi totes les seves facultats: l'angoixa, el terror, la repulsió, el fàstic, la violència... Però també els seus contraris inseparables: l'alegria, l'èxtasi, la fascinació, el desig... O inclús prendre vies desprestigiades: l´espiritualitat, el xamanisme, etcètera.

 

Geers es complau desentramant paradoxes lògiques, que al mateix temps són intel·lectuals, plkàstiques, emocionals i morals. La Verge és una pornstar, la por engendra el desig; allò trivial es barreja amb allò bell; la força espiritual del fetitxe es reactiva; la corona d´espirnes es torna crucifix, la pintura s´embruta, el bronze vesteix el tòtem, etcètera. Les oposicións més crues s´enfronten entre elles en aquesta experiència corporal desestabilitzadora que és l´exposició, que coaccciona l´espectador a rebel·lar-se i, en última instància, a assumir-se en aquesta complexitat inconfessable.