L’obra de Bruno Peinado segueix un principio operatiu de contaminació i mestissatge, mesclant influències i referències d’una manera que podríem qualificar de “democràtica” i sense complexos. Esborrant les distincions entre una cultura considerada com a “alta”, reservada a una elit, i una cultura popular difosa en particular a través dels medis de comunicació, la industria cultural o la publicitat, l’artista combina elements eclèctics que pertanyen a temporalitats, camps culturals i disciplines diferents.

El títol d’aquesta exposició confirma que el llenguatge mateix és per a Peinado un mitjà d’hibridació privilegiat, un material plàstic que l’artista es complau en manipular i distorsionar. “Wild Angle” juga amb la idea d’un punt de vista ampli i obert (“wide angle”, el gran angle que correspon a una tipologia d’objectiu fotogràfic) el qual es sobreposa una dimensió “salvatge” més imprevisible, que resisteix a les temptacions de domesticació i roman fora dels esquemes i models comuns de representació.

Certes imatges estan integrades a l’esfera social sense que el seu impacte mediàtic, cultural, social sigui qüestionat de manera crítica. Peinado les extrau i les posa en fricció amb altres referències en les seves obres, convidant a l’espectador a adoptar un altre angle de visió. Aquesta tensió es percep en les obres d’aquesta exposició, en les que signes i codis familiars xoquen amb elements aliï’ns o simplement “maquillats” per l’artista fins a tornar-se irrecognoscibles. Tot i així, les imatges poden suscitar una sensació de “déjà-vu” en l’espectador. És el cas per exemple de la instal·lació “Les Ambassadeurs”, que reprèn un model de representació considerat com un exercici de bravesa i de sofisticació artística durant el Renaixement, l’anamorfosi, per aplicar-ho amb ironia a un signe comú de la nostra contemporaneïtat i gairebé trivial, el smiley.

L’humor i la ironia ocupen un lloc essencial a l’obra de Peinado, com dispositius que serveixen per intervenir el xoc inevitable entre diferents cultures i ideals que caracteritza el nostre món globalitzat. En l’escultura “Kinky Afro”, el puny negre aixecat, símbol, entre altres, de la lluita dels Black Panthers, pertany de manera irònica a un personatge de còmics, versemblantment Mickey Mouse, denunciat al llarg de la seva recent història com un símbol de l’imperialisme americà. La instal·lació “Sans titre – I melt with you” desplega onze banderes nacionals, elements per excel·lència de cristal·lització de les identitats i d’exaltació del sentiment de pertinença a la pàtria. Les banderes es declinen en versions gradualment decolorades, fins a arribar al blanc total. La cancel·lació no apareix aquí com un fet negatiu, sinó com la condició inicial per acollir altres influències, mesclar-se amb elles.

En línia amb aquesta aposta per a les formes de cultura hibrides i en ressonància amb les seves pròpies arrels mestisses, l’artista brinda homenatge a unes figures clau de la corrent literària i política que comporta una de les transformacions socials i polítiques més importants del segle passat: la “Négritude”, iniciada en la segona meitat del segle vint. Peinado reprèn una estàtua a l’estil clàssic del déu Hermes, protector dels viatgers i dels poetes, i desvia la seva imatge. L’escultura clàssica grega, considerada com un moment culminant de la cultura occidental, es veu “piratejada” per altres identitats, negra i criolla, les de poetes com Aimé Césaire o Édouard Glissant, cantors d’una cultura amb fonts múltiples, cosmopolita, mòbil i oberta.