Hybrid Icons és la primera exposició individual de l’artista belga Jean-Luc Moerman a Espanya. Dibuix orgànic, pintura vírica, interactiva, pop, psicodèlica, street art o disseny biomòrfic són algunes aproximacions categòriques a la seva obra. A pesar dels esforços crítics per fer-se amb un segell d’identitat, el cert és que la seva obra es resisteix, potser per la seva condició intrínseca de perpetu moviment.

És possible entendre com a punt de partida les formes biomòrfiques presents als primers stickers, format amb el que l’artista començà a desenvolupar les formes que més endavant li serviran per fer-se amb tants altres suports (pintura sobre alumini, mural, escultura, paper, objectes ready-made, roba i fins i tot la pròpia pell) i que ja no abandonarà al llarg de la seva trajectòria. Així mateix, a un nivell més tècnic o formal, la seva pintura es genera des d’un nucli generatiu, potser equiparable als stickers, a partir dels quals la seva obra es desenvolupa, avança, s’expandeix constantment, arrossegant al seu pas tot tipus d’influències, conquerint tots els suports. Emulant la mateixa capacitat que li oferia l’sticker es realitza la condició de viral del procés creatiu de Moerman, així com el poder d’abordar tot tipus de terreny artístic, social i cultural.  

Per aquesta ocasió, Jean-Luc Moerman presenta els seus últims treballs de pintura sobre alumini, dins el registre ja li és característic, de figures dinàmiques, pràcticament orgàniques. A més, intervindrà l’espai de la galeria amb un mural dissenyat ad hoc. Finalment, presentarà també els seus últims treballs sobre retalls apropiats de varis canals mediàtics. Partint d’imatges preexistents d'índole dispar, Jean-Luc tatua els personatges o objectes representats. És així que enfronta l’espectador amb personatges religiosos o mítics de la mà de mestres clàssics com Rubens o Botticelli, i alhora amb imatges de personatges típics de la cultura popular contemporània i de masses, siguin Che Guevara, Christiano Ronaldo o Charlize Theron entre altres. Potser és en aquest tipus de treball on l’artista deixa entreveure la seva dimensió més crítica, amb un rerefons proper a la caricatura. Moerman recupera icones de diversos contextos i carregats de significacions simbòliques dispars per reinscriure-les a una nova realitat, totes per igual, tractades només per la seva condició d’imatge pública. Seguint aquesta mateixa línia, Moerman mostrarà també algunes de les seves escultures més representatives, com “Spiritual Tool”, bats de baseball que a la seva part superior dibuixa el rostre de Jesucrist, convertits en armes religioses; “Christ”, una figura de Crist tatuat o “Lucy”, la seva especial visió de l’homínid més antic que s’ha trobat.